dimarts, 28 de desembre del 2010

David Fernández nou presentador de la Partida de TV3


El popular presentador David Fernández que actualment presenta el programa musical Extraradi de Canal Reus TV, i també és cap d’informatius de Punt 6 Ràdio, serà el conductor de la nova temporada de La Partida de TV3, que començarà a emetre’s el proper mes de juny i durant tot l’estiu a la cadena catalana.




David Fernández substitueix així a Javier Estrada, que s’incorporarà a l’equip de programa Divendres.




Mònica Terribas directora de TV3, ha declarat la seva satisfacció per aquesta nova incorporació ja que el nou presentador aportarà una representació més amplia de les comarques catalanes a la cadena.

Per la seva banda David Fernández, ha dit que és un repte molt important i que li fa molta il·lusió ja que sempre havia desitjat presentar un concurs i fins ara no n’havia tingut l’oportunitat. També ha dit que compaginarà aquesta feina, amb les altres que actualment realitza ja que son totalment compatibles.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Nit de Dissabte


Nit de dissabte, podria sortir a prendre alguna cosa, però no en tinc massa ganes, per que? Doncs no ho sé, no tinc ganes i punt, potser per evitar que la roba agafi olor a fum. O per evitar escoltar segons quines cançons, fins i tot per evitar aquella gent pesada que mig borratxa no te la pots treure del damunt. Per estar al costat de la barra, tots sabem que et fa cosa ballar, o mandra, però si ballar no fa mandra, ballar sempre fa cosa!

Per anar a un lavabo ple de gent que pixa (o ho fa veure), es renta les mans (en ocasions) i es pentina i es mira i remira, “però si el local es fosc i per molt que t’arreglis no et veuran” O fins i tot per no tornar begut a casa. Però es igual avui em quedo a casa que no tinc cap motiu per sortir a prendre alguna cosa.

diumenge, 23 de maig del 2010

Et Trobarem a Faltar Lost!!!




Bé doncs com que tothom hi parla, no seré menys, i ho farem a mode de comiat, han estat molts anys de neguits, de descarregues, de capítols subtitulats i després traduïts, llargues nits d’estiu a la terrassa de casa veient capítol rere capítol. Hores i hores de tertúlies, opinions, punts de vista diferents o iguals. Finals d’episodis sense entendre res, o finals on descobríem coses noves. Quants capítols hem acabat dient “Que Cabró” o “Hòstia”.

Bé doncs fins sempre LOST, ha estat un autèntic plaer!

Per sort per a mi encara no s’acaba el món, encara em queda FRINGE o DEXTER.....

diumenge, 14 de març del 2010

Com Perdre 162 Minuts de la Teva Vida Veient Avatar.


Doncs si senyors, aquesta és la conclusió a la que vaig arribar ahir, en veure aquest film. Tenia ganes de veure una pel·lícula en 3D, per tal de veure el que molts ja anomenen el cinema de futur.


Si el senyor James Cameron, una vegada més ha fet la pel.licula més cara de l’historia del cine, amb un efectes impressionants i ens fa estar asseguts al cinema durant 162 minuts amb unes ulleres horribles i incomodes, ja podia haver fet un argument una mica mes original i no tan previsible i avorrida tota l’estona.

Encara no entenc com pot haver gent que diu que Avatar és la revolució del cinema, quan es realitat només revoluciona l’avorriment.


Una única cosa si que puc dir que em va agradar força, i és que com que quasi tothom ja l’ha vist, la sala estava pràcticament buida i s’hi estava molt tranquil, llàstima del film.

divendres, 19 de febrer del 2010

El Carnaval Ja s'ha Acabat. I ara què?


Doncs sí, ja hem passat un any més el Carnaval, un Carnaval que es podria qualificar de repetitiu i avorrit. Un Carnaval on es veu que els principals actes s’aguanten gràcies a l’assistència de gent, i els altres malauradament estan condemnats a morir a la foguera que suposadament crema el Rei Carnestoltes.


He pogut contemplar com es criticava el pregó per avorrit i lent, si hi hagués més d’una proposta per part de les colles potser la qualitat augmentaria, però és clar, és massa feina, si ja hi ha una colla de “pringats” que s’ofereixen, perquè hi ha d’haver més....... També he comprovat com la majoria de colles es moren de ganes de tornar a fer les Rues pel centre de la ciutat, però en canvi no fan res per plantar-se i protestar, i sobretot he vist com des de que el Cap de Dol s’amaga dins del Palau Bofarull, ha patit una davallada espectacular de gent que hi va, enguany durant molt poques estones hi havia cua, tot i que el muntatge era original. I per no parlar de la Rua Mortuòria cada cop mes escapçada tant de recorregut com de participació. Si a més hi afegim que no és va pensar en tapar la foguera (veient com plovia des del matí) i com costava que s’encengués la flama, era de preveure en un quart d’hora no quedava ni la Germandat dels Set Pecats Capitals a la plaça.


En resum; es molt curiós veure com el dilluns al matí durant l’Expro-Profit, la gent crítica i crítica l’actual model de festa i l’organització “oficial”, i de com és podrien canviar les coses i recuperar l’esperit perdut del Carnaval, però a dia d’avui quan tant sols han passat dos dies, ningú ja no hi pensa, ni és preocupa en reinventar la festa, potser és que en el fons... molt en el fons, deuen pensar que no està tant malament..

diumenge, 13 de desembre del 2009

La Banda Municipal Del Polo Norte



La Banda Municipal del Polo Norte, va actuar ahir a la nit a la Sala Zero, juntament amb Samitier, LaSentina i L’Equip Plastidécor, dins el marc de la presentació de Novaescena. Tot va a ser culpa de la Sara, la meva dona, que és l’encarregada de l’agenda cultural del programa Club Cultura de Punt Sis Ràdio. Jo estava preparant guions de l’òrbita R (la secció d’humor del mateix programa que presento juntament amb Ramon Bergadà) i em va cridar “vine corre i mira aquest videoclip”. Era la primera vegada que escoltava el tema “todos hemos tenido 20 años” que es el primer senzill del seu primer disc anomenat “La Mejor Hora Para Despertarse” des d’aquell instant no he pogut parar de cantar la cançoneta a tota hora, en tot moment tenia la melodia enganxada al meu cervell, era superior a mí una sensació incontrolable però agradable.

A meitat de setmana la Sara ens va enviar l’enllaç de l’Spotify de tots els temes a tots els que havíem d’anar al concert. vaig escoltar tot el disc, i llavors ja van ser uns quants temes més que s’anaven alternant al meu interior. D’una manera quasi inesperada m’havia convertit un fan d’aquesta banda. Ara ja només hem quedava veure’ls en directe i la veritat es que les meves expectatives van quedar superades amb diferència en veure’ls dalt de l’escenari, durant una hora vaig gaudir de la seva entrega a l’escenari fet que va fer que a tots nosaltres se’ns fes curta l’actuació.

Espero poder veure’ls una altra vegada per aquí a prop. Si no ja ens veig anant a Barcelona o ves a saber on.

Ho sigui que ja us podeu anar apuntar el nom de “Banda Municipal del Polo Norte” per que estic segut que se’n parlarà.

Us deixo el seu primer videoclip del tema “todos hemos tenido 20 años” i us invito a que experimenteu el mateix que jo, ja veureu quina sensació mes agradable!

Aneu amb compte que s’enganxa molt.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Els Pets Fan Soroll a Alcover


Feia temps que tenia ganes d’anar a un concert d’Els Pets però per un motiu o altre no hi podia anar. Ahir a Alcover era la meva última oportunitat per veure la banda en l’actual gira “ELS PETS FAN SOROLL” i no la vaig voler desaprofitar.


Cal dir que vaig sortir eufòric del que ja considero un dels millors concerts dels que he anat, de la banda de Constantí, a banda del de l’any passat a Reus.


Els Pets van alternar les cançons dels seus últims treballs discogràfics amb un seguit de temes que feia molt temps que no s’escoltaven en directe i que va provocar que tota la gent que superem els trenta gaudíssim com si tan sols tinguéssim 17 anys, tot i que aquesta no la van tocar, van sonar peces com “un dimecres qualsevol”, “menja avellanes”, “ella m’estima”, “Constantí, molta merda i poc vi”, “com més et coneixo més m’agrada el teu gos”, i “segon plat” entre d’altres.


Els Pets, una vegada més, van aconseguir que els maldecaps, els mals rotllos i les preocupacions del dia a dia es quedessin al carrer, i que tots, del més gran al més petit, gaudíssim d’un concert d’una alta qualitat musical.