El Mort

Ha mort un Home, el Mort, i no sabem per que però la ciutat ha decidit retre-li un homenatge públic. Les entrades per la cerimònia estan esgotades. I com que en el teatre sempre falten diners, sorgeix la picaresca de vendre les entrades per als preparatius. La condició: poca gent i de les llotges per no molestar els assajos.

Aquesta podríem dir que es la trama principal de “El Mort” l’obra que ahir vaig anar a veure i la veritat es que em va agradar molt, vaig quedar fascinat. En poques vegades tenim l’oportunitat de veure un actor de tan a prop, i tot que només parli ell, (Ja que es tracten de monòlegs d’uns vuit minuts), la comunicació que es crea es impressionant, poder sentir fins i tot la respiració de l’actor, poder observar totes les seves expressions i moviments realment em va impressionar molt. Tot això acompanyat d’una escenografia simple, però que sap jugar d’una manera molt acurada amb la llum i els fons. I per acabar-ho d’arrodonir un quintet de músics que assagen les obres que hauran d’interpretar a la cerimònia que en moments fan que realment se’t posi la pell de gallina.