dissabte, 31 de maig de 2008

Hammer To Fall


Una de les cançons que més m’agraden de Queen es Hammer to Fall, aquesta cançó es obra de Bryan May, i està extreta com al tercer senzill del disc The Works de l’any 1984.

Aquesta cançó es va tornar una de les preferides de Queen per tal de realitzar-la en els seus directes, degut a la força amb la que sona dalt de l’escenari, es pot trobar en quasi tots els concerts des de la gira The Works Tour fins inclús a l’ultima gira de l’any 2005 Queen + Paul Rodgers in Tour 2005.

A continuació uns poso uns vídeos de la mateixa cançó per tal que veieu amb la força que sona.

Aquest es el vídeo clip de la cançó amb imatges de la gira de presentació de The Works.



El segon vídeo es de la mateixa cançó en la versió en directe que més m'agrdada de totes, es l'any 1986 dins la gira The Magic Tour a l'estadi de Wembley.



En el concert de Tribut a Freddie Mercury, va ser Gary Cherone cantant de Extreme qui va interpretar Hammer to fall



I finalment un vídeo de la gira de l'any 2005 amb Queen + Paul Rodgerds amb un Hammer to Fall una mica diferent, però que no queda gens malament.

dimarts, 13 de maig de 2008

Manu Guix, Onze Llachs

Ja fa dies que sentia parlar d’aquest nou treball d’en Manu Guix, la veritat es que no el tenia gaire escoltat al Manu no se ben bé per que, però la setmana passa en sentir-lo en un parell d’entrevistes que li van fer, em va agradar molt el que va dir i més encara el perquè d’un disc amb onze versions de Lluís Llach.

Dissabte al matí em vaig comprar el cd i en arribar a casa em vaig posar a escoltar-lo i quina sorpresa la meva al escoltar-lo un treball fantàstic, per tal de qui coneguem i ens agradi la música d’en Lluis Llach el podem tornar a descobrir amb tot un seguit de temes frescos i dinàmics, i per qui no el conegui aquí té una magnífica oportunitat per descobrir-lo amb un grapat de cançons de fugen de les típiques del llach com l’estaca, la gallienta, abril 74 o el propi viatge a Itaca.

Fa cosa d’uns deu anys que al Manu Guix li van dir que podria fer un bon disc de versions de Lluís Llach, tot i que ell desconeixia la seva discografia al marge es clar de “la gallineta o l’estaca”. Guix va decidit va comprar tots els discos i se’ls va escoltar molt minuciosament i va ser el moment en que realment va descobrir al veritable Lluís Llach.

Segons va declarar en Manu Guix, ell sempre havia vinculat a Llach amb una figura de la transició i de la reivindicació del nacionalisme català, però escoltant les seves cançons va descobrir a un gran compositor i lletrista.

Els onze temes que composen “Onze Llachs” han estat escollides personalment per el propi Guix per que en elles, Llach parla dels seus sentiments, dels seus amors i desamors i de la seva manera de veure el món. Entre elles es troben “Que tinguem sort”, “despertar”, “un núvol blanc”, “Al teatre”, “ A Cavall del Vent” que es el primer senzill de l’àlbum i “Vida” la preferida d’en Manu Guix.

Lluís Llach es va mostrar molt content quan Guix li va comunicar que anava a versionar algunes de les seves cançons i quan Manu Guix va anar a veure’l a la seva casa de Porrera per tal d’ensenyar-li les primeres versions, Llach li va dir que l’havia violat fantàsticament bé.

Aquí teniu el videoclip del que es el senzill del disc “A Cavall del Vent” espero que us agradi tant com m’ha agradat a mi.

dimarts, 6 de maig de 2008

Premis Dard 2008


El passat dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, el bloc de “lo consueta de Reus” atorgava un premi “Dard 2008” a aquest bloc. En primer lloc vull agrair a “lo cosueta” per pensar en un servidor alhora d’entregar aquest premi i alhora aprofito per felicitar a tothom qui ha rebut aquest guardó.
Després de més de dues setmanes de deliberacions, ja tinc decidits els blocs a qui passaré aquest premi, ja que crec que se’ls mereixen i se’l han ben guanyat.

El primer bloc es el del Gerard Pouget, que amb el seu "Bloc dels Entremesos" fa que cada dia els lectors del seu bloc puguem viure com diu al seu bloc una autèntica “cercavila virtual”


I el segon bloc es d’autor desconegut per a uns i no tant per a uns altres, es tracta de “Reus is not Tarragona” un bloc que sap dir la seva, quan toca i com toca.


Felicitats doncs als premiats, per cert no cal vestir-se de gala per recollir el premi ja que els Teatres de Reus estaven massa ocupats per a fer la gala.