diumenge, 13 de desembre de 2009

La Banda Municipal Del Polo Norte



La Banda Municipal del Polo Norte, va actuar ahir a la nit a la Sala Zero, juntament amb Samitier, LaSentina i L’Equip Plastidécor, dins el marc de la presentació de Novaescena. Tot va a ser culpa de la Sara, la meva dona, que és l’encarregada de l’agenda cultural del programa Club Cultura de Punt Sis Ràdio. Jo estava preparant guions de l’òrbita R (la secció d’humor del mateix programa que presento juntament amb Ramon Bergadà) i em va cridar “vine corre i mira aquest videoclip”. Era la primera vegada que escoltava el tema “todos hemos tenido 20 años” que es el primer senzill del seu primer disc anomenat “La Mejor Hora Para Despertarse” des d’aquell instant no he pogut parar de cantar la cançoneta a tota hora, en tot moment tenia la melodia enganxada al meu cervell, era superior a mí una sensació incontrolable però agradable.

A meitat de setmana la Sara ens va enviar l’enllaç de l’Spotify de tots els temes a tots els que havíem d’anar al concert. vaig escoltar tot el disc, i llavors ja van ser uns quants temes més que s’anaven alternant al meu interior. D’una manera quasi inesperada m’havia convertit un fan d’aquesta banda. Ara ja només hem quedava veure’ls en directe i la veritat es que les meves expectatives van quedar superades amb diferència en veure’ls dalt de l’escenari, durant una hora vaig gaudir de la seva entrega a l’escenari fet que va fer que a tots nosaltres se’ns fes curta l’actuació.

Espero poder veure’ls una altra vegada per aquí a prop. Si no ja ens veig anant a Barcelona o ves a saber on.

Ho sigui que ja us podeu anar apuntar el nom de “Banda Municipal del Polo Norte” per que estic segut que se’n parlarà.

Us deixo el seu primer videoclip del tema “todos hemos tenido 20 años” i us invito a que experimenteu el mateix que jo, ja veureu quina sensació mes agradable!

Aneu amb compte que s’enganxa molt.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

llàstima que no tinguéssin prou espai per moure's a dalt a l'escenari, hi va haver dos moments d'ai! que se la fot, però va ser genial.

Alex Garcia ha dit...

he vist el video i estic igual que tu, porto tot el putu dia amb la cançó al cap!!!

Mola molt aquesta gent

Carlo Molinaro ha dit...

EL NEN DE LES OQUES

Text: Carlo Molinaro
Traducció: Michela De Marchi

a E.E.S.

El nen de les oques
està sobre un pedestal
com el general La Marmora
però el seu pedestal és la font
i ell és un nen
i té les oques tot arreu
i està despullat
com passa sovint als nens de bronze
o de marbre
sobre els pedestals
crec que ell és de bronze
el pedestal està en el mig d’una plaça
que es diu
la plaça del nen de les oques
així mateix,
però no és una plaça molt històrica,
és una plaça a les afores
no sé perquè el nen de les oques està allà
ha d’haver-hi una història
ha d’haver-hi una història darrera de tot això
però jo no la sé
i les històries no sempre està bé
buscar-les
de vegades si busques les històries
s’escapen
i s’esvaneixen
jo sé això
que hi ha un nen de les oques
sobre un pedestal
sobre una font
en el mig de la plaça del nen de les oques
ho he vist passant casualment cap allà
i m’acontento
encara que estigui curiosíssim
he decidit que m’acontento
que no faré cap recerca
i penso
que a lo millor un dia ell,
el nen de les oques
tindrà una idea i baixarà del pedestal
pot ser es bany els peus de bronze
en el aigua de la font
dirà a les oques d’estar tranquil•les
i d’esperar-lo
i caminarà ràpid,
ràpid com caminen els nens de bronze
encara més si han deixat les seves oques
sense vigilància
i vindrà amb mi
– ho sé que sembla absurd –
vindrà amb mi el nen de les oques
i em dirà que ha decidit d’explicar-me la història
i que me l’explica quan tornem
a la seva plaça
per no quedar-se massa fora
per no deixar massa estona
les seves oques soles
jo l’hi diré que està bé
i quan arribarem junts a la font
ja sabré tota la història
i probablement decideixi de parar-me
per viure-hi
encara que no sigui una plaça tan bonica
encara que sigui una plaça a les afores
però el nen somriurà i també les oques
amb les seves maneres deixaran veure
d’estar contentes
i jo estaré feliç en aquella plaça qualsevol,
perquè estaré dintre d’una història
que ha decidit ella d’explicar-se a mi
i així finalment estimaré i estaré estimat
en la forma correcta
en una forma que no cal buscar
i si el nen de les oques
voldrà donar un tomb per moure
les cametes de bronze
hi seré jo a vigilar les seves oques
en la plaça qualsevol
en les afores qualsevol
una mica meravelloses.

carlomolinaro@meminisse.it