Aquest dilluns tornava per enèsima vegada a les pantalles la sèrie Ventdelplà. Com que els dilluns no fan massa cosa que valgui la pena a la TV vaig optar per mirar-me aquest primer capítol i la veritat es que em vaig avorrir moltísim quasi fins al punt d’adormir-me, tot i l’aparició d’Abel Folk però amb una trama entorn a l’amnèsia la qual es preveu més que previsible. Juntament amb la meva dona varem comentar que no ens la miraríem mes degut a l’avorriment que provoquen.Ahir dimarts teníem l’opció de veure House i abans de mirar com el Barça no era capaç de marcar cap gol varem decidir donar una segona oportunitat a Ventdelplà i el resultat va ser que ni tan sol vam acabar el capítol, i abans de la mitja part ja miràvem el doctor de Cuatro que tot i que son episodis repetits valen molt més la pena que la Ventdelplà.
Si ja no es saben que inventar per aguantar la trama doncs que l’acabin i punt. De fet l’anterior temporada ja carregava bastant i molts episodis es feien molt pesats.
De fet TV3 últimament en la qüestió de series de producció pròpia no arriba ni a l’aprovat, series com ZOO, Mar de Fons, 13 anys i un dia, Ventdelplà i fins i tot el Cor de la Ciutat ja avorreixen molt i potser valdria la pena començar-se a pensar en acabar amb elles d’una per totes i fer series amb una mica més d’originalitat i no sempre amb les mateixes histories.






