dimarts, 22 de juliol del 2008

Elisabeth-Christine i el Carrasclet... Fent Història

Ahir a la tarda ens varem desplaçar fins a Barcelona per tal de participar en el 300 aniversari del casament de l’Arxiduc d’Austria i la princesa Elisabeth-Christine de Wolfenbüttel.
Com que l’acte es va celebrar als voltants de la Basílica de Santa Maria del Mar, es va aprofitar per portar al Carrasclet al Fossar de les Moreres i fer una foto històrica ja que es la primera vegada que el Gegant trepitjava un dels indrets mes importants per als catalans. I tractant-se del Carrasclet encara donava un caire mes emotiu al moment.




L’acte va consistir en una petita cercavila pels voltants de la Basilica i un cop arribats a la porta de la mateixa es va procedir a entrar a la Geganta Elisabeth-Christine a l’interior de la basílica on es va celebrar un acte lúdic i evocador de la cerimónia de la boda dels que foren els nostres reis Carles III i Elisabeth-Cristine, on també hi va intervenir l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol el qual un cop més ens va desmostrar que es tot un crack amb els idiomes tot fent un discurs totalment improvisat en alemany quan la presidenta del Casal Català de Wolfenbüttel, Matilde Romagosa li va demanar unes paraules en alemany.






Un cop finalitzat l’acte la festa va continuar a la Plaça del Born on es va oferir un pastis, obsequi de l’Oficina de Comerç d’Austria.

Elisabeth-Christine, Princesa de Wolfenbüttel, Reina de Catalunya-Aragó i Castella, Emperadriu del Sacre Romanogermànic, va néixer el 28 d’agost del 1691 al Ducat de Brunswick-Wolfenbüttel (alemanya), fou la mare de l’emperadriu Marie Theresia i àvia de Marie Antoniette.

El dia 1 d’agost de 1708 a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona es casà amb Carles III, Rei d’Espanya, conegut com a Arxiduc d’Àustria, però l’any 1711 el Rei va haver de sortir cap a Viena per succeir al tron del seu germà Leopold que havia mort. Elisabeth-Christine va restar a Catalunya com a Lloctinenta i Capitana. Va defendre heroicament la causa i els ideals del seu poble fins a la seva marxa definitiva l’any 1713, un any més tard Felip V s’apoderava de Barcelona, era l’onze de setembre.

A Catalunya no l’han oblidada i per això, 300 anys després del seu naixement, es va fer d’ella una geganta amb ajuts catalans i alemanys (els de la ciutat de Wolfenbüttel) per tal de recordar la nostra història i l’amistat entre ambdós països. Es va construir a Can Boter de Tiana. La geganta pesa 50 kg i de 3.80 d’alçada, el seu padrí es el Gegant del Pí. Va ser batejada dins el Palau de la Generalitat i a Alemanya es va repetir la festa al seu castell de Wolfenbüttel. Des de llavors viatja per Europa representant la seva ciutat i la història dels catalans. L’any 1997 va néixer la capgrossa Marie Theresia, al mateix taller, per acompanyar la geganta.

Diu també l’historia que durant un temps l’Elisabeth-Christine i Pere Joan Barceló “El Carrasclet” va ser amants i precisament fa un any dins el marc de l’Aplec Internacional de la Sardana que es va celebrar a Frankfurt els dos gegants es van trobar per primera i ho van celebrar ballant un ball conjunt els dos gegants a Frankfurt.




En aquest vídeo de l'Aplec Internacional de la Sardana celebrat a la ciutat de Frakfurt els dies 4 i 5 d'agost de 2007, es pot veure aquest ball amb l’acompanyament musical dels Pentagralla. (a partir del minut 2.33)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

no hi ha dubte que el Carrasclet es el gegant mes wapo de Reus, tant de bo en tinguessim un de tan wapo aquí baix al barri!!!

l'Orangette Original ha dit...

Gràcies pel teu comentari. T¡he afegit al meu Blog-Roll.

Salut....

Lupe ha dit...

Realment, el gegant més 'trempat' de la festa. Vam coincidir fent un descans en la creperia, abans del 'casament'.
Salutacions

Anònim ha dit...

Ja tornem a ser a Alemanya i la princesa està trista, què tindrà la princesa?
Recordarem la festa dels 300 anys d´aniversari de noces d´ella a Sta. Maria del Mar com un dia d´aquells que s´expliquen als nets i ells diuen "no exageris, àvia, no exageris...", perqué no els arriba la fantasia. A tots els qui varen participar: gràcies. A tots els qui ens envien fotos o reportatges: gràcies!

D´acord, en Carrasclet i l´Elisabeth-Christine són la parelleta de l´any. On es trobaran la tercera vegada? Què estaran rumiant? Un gegant així no es troba cada dia i quan la història els va unir tan intimament, segur que el destí els guarda alguna sorpresa.Ja veurem.
Doncs, sí, m´agrada aquest recó del nen de les oques. Felicitats. Matilde de la colla de Wolfenbüttel

Lupe ha dit...

Doncs sí. Estavem just al darrera, a la barra de la paret...
Salutacions!