Fa un parell de dies que em queia a les mans un d’aquells cds, que sempre he volgut tenir però que per algun motiu o per altre encara no l’havia comprat.
Es tracta d’un aquells àlbums que la primera vegada que el vaig escoltar, va ser en les èpoques en que estudiava F.P. al Institut Baix Camp. Encara me’n recordo que va ser una tarda en èpoques d’exàmens quan ens reuníem tota la colla que anàvem a casa d’un o altre per estudiar (o almenys intentar-ho). Cal dir que la primera vegada que el vaig escoltar aquest disc ja tenia bastants anys ja que es del 1979 i parlo de mitjans dels noranta.
Potser no he estat mai un gran seguidor dels AC/DC però mira, aquest disc em va entrar molt bé, també potser per l’època en que estàvem em venia molt de gust escoltar aquest tipus de música ja que escoltava també Metallica o els Scorpions a banda dels grups en Català que no he deixat mai d’escoltar.
Sens dubte ha estat una bona adquisició ja que mentre l’escoltava em venien al cap tot un seguit de records d’uns quants anys enrere quan era estudiant i les farres que ens fotíem, ja fos al Campus, al Sarry, i sobretot al Chaplín.
Sempre està bé tenir una estona per dedicar-la a record, ja que de vegades anem tan enfeinats o tan de bòlit que fins i tot ens oblidem de la nostàlgia.
Es tracta d’un aquells àlbums que la primera vegada que el vaig escoltar, va ser en les èpoques en que estudiava F.P. al Institut Baix Camp. Encara me’n recordo que va ser una tarda en èpoques d’exàmens quan ens reuníem tota la colla que anàvem a casa d’un o altre per estudiar (o almenys intentar-ho). Cal dir que la primera vegada que el vaig escoltar aquest disc ja tenia bastants anys ja que es del 1979 i parlo de mitjans dels noranta.
Potser no he estat mai un gran seguidor dels AC/DC però mira, aquest disc em va entrar molt bé, també potser per l’època en que estàvem em venia molt de gust escoltar aquest tipus de música ja que escoltava també Metallica o els Scorpions a banda dels grups en Català que no he deixat mai d’escoltar.
Sens dubte ha estat una bona adquisició ja que mentre l’escoltava em venien al cap tot un seguit de records d’uns quants anys enrere quan era estudiant i les farres que ens fotíem, ja fos al Campus, al Sarry, i sobretot al Chaplín.
Sempre està bé tenir una estona per dedicar-la a record, ja que de vegades anem tan enfeinats o tan de bòlit que fins i tot ens oblidem de la nostàlgia.
2 comentaris:
ooooh gran Chaplin!
els directes d'aquests paios son bestials !!!
oh el Campus !!!
salut !!
Publica un comentari a l'entrada